INHERENT vol dir que una cosa no pot ser sense una altra.
És per això que aquest projecte fotogràfic es titula així. I és que el conjunt d’imatges, per una banda, són un retrat d’en Manel, i per l’altra banda, són una recerca introspectiva entorn la identitat en cert moment de canvi d’etapa en la joventut.
L’autora coneix en Manel el 2015, i el novembre de 2019 comença a treballar en INHERENT. Els següents quatre anys es converteixen en un remolí d’emocions en què, a partir de compartir moments, llargues converses i construir records conjunts, l’autora explora fotogràficament l’espai on habita en Manel, la caseta de fusta i el seu terreny, intentant generar una atmosfera i un conjunt d’imatges que expliquin des del seu punt de vista qui és en Manel, però també inconscientment intentant trobar resposta a preguntes i dubtes que, de mica en mica, la fan trontollar i replantejar-se la seva identitat.
INHERENT és un retrat d’en Manel, però inevitablement també és un retrat de l’autora i, per tant, un mirall de la seva relació.
INHERENT culmina en una maqueta de mida petita (perquè es pugui guardar a la butxaca i el lector se l’acosti al pit al fullejar-lo), amb les cobertes de tela verda (de la natura) i les contratapes de marbrejat marró (perquè a l’obrir-lo s’entra a la terra), i perquè vol imitar els llibres de poesia antics que s’amaguen plens de pols a les estanteries. L’únic text que hi apareix és el títol en lletres daurades a la portada i la dedicatòria “A en Manel, i a la calma sostinguda en la tempesta” al final de la sèrie fotogràfica, l’objectiu d’això és que el lector pugui reinterpretar les imatges i generar un refugi de la pròpia quotidianitat frenètica.
L’important d’INHERENT no és qui són en Manel o l’autora, sinó l’atmosfera que genera el conjunt de la sèrie fotogràfica, les preguntes que sorgeixen i el refugi que es forma en les reflexions.