Gemma Miralda

Photographer
   
Última Oda a Barcelona
Location: Barcelona
Nationality: Spanish
Biography: My career has been mostly developed in the field of documentary photography. My starting point comes from interests with a sociological or anthropological base towards a specific topic and I develop it through an aesthetic and a narrative that... MORE
Private Story
Última Oda a Barcelona
Copyright Gemma Miralda 2024
Updated Mar 2019
Topics Documentary, Essays, Film, Fine Art, Photography
English

Gemma Miralda wanted to visually interpret the initial experience of two poets, Lluís Calvo and Jordi Valls, who explored the outskirts that do not yet bear the name of Barcelona.
She used photography as the vector through which to penetrate reality, just as poets use their words. In the same way, in which they use metaphors to illustrate thought, her photos are realistic but at the same time, they are symbolic, intentionally showing the power of emotion. Distancing from one's self and searching for something unusual illuminates the most intimate corners of existence.
Paradoxically adventure is best achieved the less you move, leaving with hands in one's pockets and descending into the lost places which nobody visits. The photographer embarked on an extravagant journey accompanied by a very simple camera in order to pass by unnoticed and to recreate the journeys of the first photographic pioneers: they had to come up with the means to achieve their intended image, eyeballing measurements for focusing on the subject, and rediscovering the visual poetry of the latent image that only with patience can be reencountered. Therefore forcing themselves to previsualize without turning immediately to the image formed on the plasma screen.
At a minimal distance from her home, the poetess-photographer has discovered a diverse treasure stemming from all corners of the globe, so much as to mesh her experiences in the neighborhood of Fondo at Santa Coloma with her memories from China. Or exploring the astonishing panoramic views of the city overtop of the slums of the castle of Torre Barro just as one experiments Caracas or Rio de Janeiro from the neighborhoods.
By walking, she sensed gradual shifting environs to accustom the eyes and discover surprises. By waving to the modern Babylon from the mountain of Montjuic, strolling past the open spaces just under the landing planes on her way to Sant Cosme; following the ancient streets of Poblenou to arrive at night to the beach still teeming with fishermen; crossing Mercabarna, and finally saying her farewells by getting one last look from the lighthouse of Morrot surrounded by circling seagulls and highway lanes, isolated and so far from Barcelona.

Laura Terré Alonso


Català

Gemma Miralda ha volgut fotointerpretar l’experiència iniciàtica de dos poetes que van explorar la perifèria d’allò que encara no rep el nom de Barcelona.
Ha fet ús de la fotografia, tal i com la poesia fa ús de la paraula per penetrar la realitat. I de la mateixa manera que els poetes troben en el món la metàfora potent que defineix el seu pensament, les fotos de la Gemma són reals, però són a la vegada simbòliques, propagant amb senzillesa tota la potència de l’emoció. Allunyar-se d’un mateix i buscar l’insòlit dona llum als racons més íntims.
Paradoxalment, l’aventura és més apassionant quant menys ens obligui a moure’ns, sortint amb les mans a les butxaques, endinsant-se en els llocs perduts que ningú visita. La fotògrafa ha fet un viatge extravagant acompanyada d’una càmera senzilla per passar totalment inadvertida, fet que li va forçar a recuperar l’experiència excitant dels pioners de la fotografia que s’havien d’inventar els recursos per aconseguir les imatges, assajant les distàncies per a enfocar amb sentit i, sobretot, recuperant la poètica de la imatge latent que cal esperar amb paciència per retrobar-la. Obligant-se, en fi, a previsualitzar sense recorre compulsivament a la visió immediata a la pantalla de plasma.
La poetessa fotògrafa ha descobert a poca distància de casa seva el tresor i la diversitat de tots els móns possibles, fins a confondre l’experiència de la densitat del barri de Fondo de Santa Coloma amb els seus records de la Xina. O experimentar la panoràmica aclaparadora i luxosa de la ciutat per sobre de les xavoles al castell de Torre Baró, tal i com s’experimenta Caracas o Rio de Janeiro des dels barris.
Desplaçant-se caminant per a notar els canvis de mica en mica, per a haver d’acostumar la vista i descobrir les sorpreses; saludant la Babilonia moderna des de Montjuich; passant per descampats sota els avions apropant-se a Sant Cosme; creuant els carrers antics del Poblenou fins arribar de nit a la platja poblada de pescadors; recorrent Mercabarna; per acomiadar-se, finalment, amb una última ullada des del Far del Morrot, envoltada de gavines i ramals d’autopista, aïllada i en soledat, tant lluny de Barcelona.

Laura Terré Alonso

 
Castellano

Gemma Miralda ha querido fotointerpretar la experiencia iniciática de dos poetas que exploraron la periferia de aquello que todavía no recibe el nombre de Barcelona.
Se sirvió de la fotografía, de la misma manera que la poesía se sirve de la palabra para penetrar la realidad. Y, al igual que los poetas encuentran en el mundo la metáfora potente que define su pensamiento, las fotos de Gemma son reales a la vez que simbólicas, propagando con naturalidad toda la potencia de la emoción. Alejarse de uno mismo y buscar lo insólito arroja luz sobre los rincones más íntimos.
Paradójicamente, la aventura es más apasionante cuanto menos nos obliga a desplazarnos, saliendo con las manos en los bolsillos, adentrándonos en los lugares perdidos que normalmente nadie quiere visitar. La fotógrafa ha hecho un viaje extravagante acompañada de una cámara sencilla para pasar totalmente inadvertida, hecho que le ha forzado a recuperar la experiencia excitante de los pioneros de la fotografía que tenían que ir inventando recursos para lograr las imágenes, ensayando las distancias para enfocar con sentido y, sobretodo, recuperando la poética de la imagen latente que nos fuerza a una espera paciente para poder reencontrarla. Obligándose, en fin, a previsualizar sin recurrir compulsivamente a la visión inmediata de la pantalla de plasma.
La poetisa fotógrafa ha descubierto a poca distancia de su casa el tesoro y la diversidad de todos los mundos posibles, hasta confundir la experiencia de la densidad del barrio de Fondo de Santa Coloma con sus recuerdos de la China. O experimentar la lujosa e impresionante panorámica de la ciudad más allá de las chavolas desde el castillo de Torre Baró, tal y como se experimenta Caracas o Rio de Janeiro desde los barrios.
Desplazándose a pie para notar los cambios paulatinamente, teniendo que acostumbrar la vista para descubrir las sorpresas; saludando la Babilonia moderna desde Montjuich; pasando por descampados bajo los aviones en las proximidades de Sant Cosme; cruzando las calles antiguas del Poblenou hasta llegar de noche a la playa poblada de pescadores; recorriendo Mercabarna; para despedirse, finalmente, con una última oteada desde el Far del Morrot, rodeada de gaviotas y ramales de autopista, aislada y en soledad, tan lejos de Barcelona.

Laura Terré Alonso

 
 
      
 
Ciudad Reconocida es un recorrido nocturno por mi ciudad natal, Terrassa. Siempre he pensado que cuando camino de noche por las calles de mi ciudad, todo me resulta tan familiar, tan cercano que creo estar paseando por el territorio de mi propia intimidad. Puede ser el silencio y la quietud de la noche que propicia esta sensación. El pasado cobra vida en las piedras de los antiguos muros, en los destellos de arte contemporáneo puestos en medio de una gran avenida, que esperan como un paciente en un hospital, alguien les preste atención. De noche parece que estos trozos de hierro, cobre, piedras o huellas de nuestro pasado, de mi pasado, ganen protagonismo.  En Ciudad Reconocida me he acercado a los distintos espacios de mi ciudad que a mi juicio constituyen el emblema o el símbolo que identifica lo singular y personal de Terrassa. He vuelto a mirar estos lugares que me resultan familiares pero lejos de querer describirlos, los he reinterpretado desde mi propia psique y la emoción que me generan.


Recognized City is a night tour of my hometown, Terrassa. I have always thought that when I walk through the streets of my city at night, everything is so familiar, so close that I think I am walking through the territory of my own privacy. It is the silence and the stillness of the night that propitiates this sensation. The past comes to life in the stones of the old walls, in the flashes of contemporary art placed in the middle of a large avenue, waiting as a patient in a hospital, someone pays them attention. At night it seems that these pieces of iron, copper, stones or traces of our past, of my past, gain prominence. In Recognized City I have approached the different spaces of my city that in my opinion constitute the emblem or the symbol that identifies the singular and personal of Terrassa. I have returned to look at these places that are familiar to me but far from willing to describe them, I have reinterpreted them from my own psyche and emotion towards them.
LinkedIn Icon Facebook Icon Twitter Icon
4,320

Also by Gemma Miralda —

Story [Unlisted]

Goodbye China

Gemma Miralda
Story [Unlisted]

Ciutat Reconeguda

Gemma Miralda
Story [Unlisted]

Última Oda a Barcelona Book

Gemma Miralda
Story [Unlisted]

Ad Reports

Gemma Miralda
Story [Unlisted]

Events

Gemma Miralda
Story [Unlisted]

Corporate Portrait

Gemma Miralda
Story [Unlisted]

Demo Project

Gemma Miralda / Castejon de Sos
Story [Unlisted]

DAILY PRESS

Gemma Miralda
Story [Unlisted]

A look at Catalan roots

Gemma Miralda
Story [Unlisted]

Prisons-town in Bolivia

Gemma Miralda
Story [Unlisted]

Susan

Gemma Miralda
Story [Unlisted]

Demo Project

Gemma Miralda
Story [Unlisted]

Transhumance

Gemma Miralda
Story [Unlisted]

Ciutat Reconeguda

Gemma Miralda
Última Oda a Barcelona by Gemma Miralda
Sign-up for
For more access